Fins ara, tot va.

Jusqu’ici, tout va és la cita que dona títol a la pel·lícula original de Francesc Cuéllar. Aquesta cita, extreta de la icònica La haine, que Mathieu Kassovitz va estrenar en 1995, convertida en una autèntica pel·lícula de culte, és utilitzada com a pedra angular. La traducció literal de la cita seria “Fins ara, tot va”, emprada com a moralina en la història d’un home que cau d’un edifici i repeteix eixa mateixa frase per tal de tranquil·litzar-se. Jusqu’ici, tout va és realment la recreació d’una caiguda, en la qual els personatges es van despullant de les seues màscares, trencant la confiança mútua davant un inevitable aterratge. La trama presenta un jove director, que enmig d'un frustrat rodatge, amb problemes de temps i producció, té una reunió amb l'actriu protagonista, que ve a soltar-li una bomba: no farà l'escena de nu que havien pactat. Això dona lloc a una intensa conversa en la qual realment són ells els que es despullen, traient el millor i el pitjor d'ells mateixos, i de la relació que existeix entre ells, parlant d'ètica i d'estètica, d'honestedat i pors, travessant línies amb difícil retorn.